La forma com aprenem, segons el con d'Edgar Dale, ho fem
dient coses i fent coses, veient i escoltant, mentre que llegir només ens
aporta una ínfima part dels nostres aprenentatges.
A classe, primer hem treballat el con individualment,
després per parelles, en grups de quatre i, al final, en grups de sis. És
curiós, que en el moment que estàvem debatent, o sigui, dient i escoltant
comentaris dels altres, ha estat el moment on m'ha estat més senzill adquirir
els nous coneixement. Crec que les persones quan poden experimentar amb allò
que tenen a l'abast, que poden tocar, que poden sentir, que poden manipular, és
aleshores quan de veritat aprenen. De fet, si penso en la meva edat escolar,
les coses que més recordes solen ser: les pràctiques al laboratori de ciències,
l'elaboració conjunta del mapa de Catalunya, un joc d'educació física que
havies d'interactuar amb quatre companys alhora, una obra de teatre, etc.
Per respondre a les preguntes "Què és
l'avaluació?", "Quina és la
seva finalitat?", "Quins són els criteris que utilitzen els
mestres?", "Serveix d'alguna cosa envers els alumnes?"... Crec
que és necessari fer una sèrie de reflexions a partir d'una article de Neus
Martí que ens van posar; "Avaluar per aprendre"
A partir d'aquest article cal destacar que l’avaluació, com
tot el que ens envolta, ha de canviar amb el temps, avançant cap a diferents
direccions, on aquestes les marca el propi alumne. Crec que l'avaluació hauria
d'implicar no només a professors, sinó també a alumnes, ja que així, el procés
d'aprenentatge seria més enriquidor tant pels alumnes com per nosaltres, els
mestres.
Finalment, crec que a l'hora d'avaluar hem de tenir en
compte que cada nen té la seva forma d'aprendre i per tant, no podem pretendre
que els nens assoleixin els conceptes com nosaltres volem que els assoleixin,
ja que un nen pot haver adquirit uns coneixements però expressar-los cap a
nosaltres d'una manera diferent que un altre nen de la mateixa classe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada