Última entrada

Aquí arriba el final del meu blog. Sembla que no, però si es fa un resum de tot el que he anat posant al llarg del curs, puc arribar a recopilar molta informació. Informació que potser, si no hagués quedat enregistrada, avui dia molts detalls no els recordaria. Detalls que han fet reflexionar cada vegada que feia una entrada, revivint la classe anterior i la tasca duta a terme.

Aquests tipus de feines em semblen que són molt adients per a nosaltres, els alumnes. Fa que pensis en allò que has parlat, debatut i experimentat a les classes anteriors. Fa que constantment, relacionis els conceptes treballats (competències bàsiques, etc.). D'altra banda, penso que aquesta tasca, la realització del blog, no la podríem fer en totes les assignatures perquè seria massa feina i massa temps dedicat en transcriure la informació de cada classe. No obstant, el resultat crec que és positiu i crec, a més a més, que aquesta assignatura en si ha fet que reflexioni sobre conceptes que mai abans ho havia fet i m'ha fet pensar sobre fets que, en un futur no gaire llunyà com a mestre, treballaré dia a dia.

I recordeu:

“Si ens aixequem ben d'hora, però ben d'hora, ben d'hora, ben d'hora, i no hi han retrets, no hi han excuses i ens posem a pencar, creieu-me som un país imparable.”

                                                                                                               Pep Guardiola

Les escoles arriben a la UB

En aquesta sessió faré referència als dos dies en els quals vàrem exposar el treball de la visita de les escoles.

Veure les diferents exposicions dels companys em va agradar molt perquè va ser una manera de veure diferents escoles, veure la seves formes de treballar, la metodologia emprada i les diferents conclusions que anaven traient els meus companys i companyes. En resum, penso que ha estat força enriquidor no només fer la tasca d'anar a l'escola, sinó que el fet d'escoltar les vivències dels altres companys. Això ha fet que en general la tasca fos més enriquidora.

Penso que la sessió en si, tant la visita a l'escola com la ponència de les exposicions, m'ha servit per tenir diferents punts de vista i agafar dels meus companys i companyes diferents observacions. Dit això, i com havia dit anteriorment, crec que la part més emocionant vindrà quan anem a visitar, però aquesta vegada com a mestres en pràctiques, les escoles corresponents.

Enllaç prezi de la nostra presentació del treball a classe:

http://prezi.com/nposk41eand9/edit/?utm_campaign=share&utm_medium=email#26_238900

Visitem dues escoles

Aquesta sessió fa referència als dos dies que el meu grup i jo vam anar a visitar dues escoles. En aquestes dues visites vàrem poder observar el funcionament, organització, distribució, metodologia, etc., de les dues escoles així fent una comparació entre elles.

Primer vam anar a visitar l’escola Dolors Almeda a Cornellà de Llobregat i després vam anar a visitar l’escola Montbaig a Sant Boi de llobregat.

Poder visitar les escoles per dins ha estat una experiència molt gratificant per a mi, ja que m’ha servit per veure de ben a prop quina serà la meva tasca en un futur. Poder observar diverses maneres de funcionament, formes de com ensenyar, com actuar davant algunes situacions del dia a dia ha estat molt enriquidor. Sincerament, penso que la tasca que fem de formació a la Universitat, treballant conceptes, fent debats, etc., és molt important pel meu desenvolupament com a mestra, però encara crec que serà més important viure, en el moment que faci les pràctiques, totes les experiències en directe. Crec doncs, que d'aquesta manera podré viure i interioritzar moltes coses que si no les fas, no les acabes aprenent. El fet de tenir una responsabilitat dins d'un grup d'alumnes farà que aprengui a solucionar els diversos problemes que vagin sorgint al llarg de totes les pràctiques. Però no només això, crec que tot mestre s'està formant dia a dia, any rere any, ja que cada vegada que té un grup diferent li aporta coses diferents i, per tant, aprèn al llarg de tota la vida laboral.

Per últim, donar les gràcies a les dues escoles per haver-nos obert les portes per visitar les escoles, i sobre tot, agrair al personal docent que ens hagi permès entrar dins de les seves aules i contestar a totes aquelles preguntes i dubtes que teníem.

                                                                                                                                                                       Gràcies

Aquí us deixo l’enllaç del nostre treball sobre les dues escoles, per aquelles persones que estiguin interessades i vulguin saber més coses sobre aquestes dues escoles.

https://pdaaad2014.wikispaces.com/grup4

Unitats didàctiques

Les unitats didàctiques les vam treballar en dos sessions.

El primer dia varem dissenyar una unitat didàctica en grup, el següent dia vam intercanviar les unitats didàctiques amb altres grups i les vam corregir.

 Després d'haver-les treballat, em trobo més relaxada ja que en aquell moment em va semblar que teníem un volum de feines molt elevat, el que feia que estigués força atabalada.

Vam observar el model tipus d'unitat didàctica que hi ha al currículum que també ens ha ajudat per tenir una idea de com elaborar després el treball.

El fet d'haver realitzat aquest treball ens dóna més tranquil·litat de cara a elaborar, posteriorment, la unitat didàctica en qüestió.

                                                                             

A l'hora d'escollir el tema va ser força entretingut, ja que hi ha un munt de temes que pots escollir sobre diferents àrees

Crec que el paper organitzador, estructurador i planificador que tenen les unitats didàctiques són importantíssimes pel mestre, ja que t'ajuda a orientar-te i saber què fer en cada moment, incloent les activitats a fer en cada sessió. És una pauta molt útil i crec que cada mestre l'hauria de treballar a fons. No obstant, no crec que hagi de ser sagrada, ja que pot haver un grup-classe que en un determinat moment et demandin fer un altre tipus de feina, i el mestre doncs, ha de saber com canviar en funció de les necessitats dels alumnes.

Proves de les competències bàsiques

En aquesta sessió vam fer un simulacre de les proves de les competències bàsiques.

En un primer moment ens vam quedar una mica parats, ja que no ens ho esperàvem. Em va semblar força interessant la prova ja que tot i ser senzilles, en algun moment dubtava en què posar com a resposta, ja que volia estar segura que la solució fos la correcta.

Vaig veure, en el moment de contestar les preguntes, que hi havia una gran diferència en com ho havia fet ara i com ho hagués fet en la meva època d'estudiant de 6è de primària, on la meva inseguretat era molt més gran que no pas ara.

Les proves de les competències crec que estan força ben fetes, fa que els alumnes utilitzin el raonament per respondre i puguis aplicar tot el que en teoria un nen de 6è de primària ha treballat a classe durant molt de temps. No obstant, també crec que les conclusions que es treuen d'aquestes proves (veure el nivell de les escoles, etc.) poden ser una mica enganyoses i, també, crec que pot haver bastants alumnes que el fet de fer les proves no els hi serveixi de gaire, ja que els poden posar molt nerviosos, degut a la pressió a la que es troben sotmesos (aquí la mestra ha de saber com comunicar-ho) i llavors poden ser poc enriquidores de cara a ells mateixos.

Treballem els llibres de primària

Avui hem comentat la funcionalitat que poden tenir els llibres de text dins de l'aula, més orientat a com determina el mateix llibre allò que es treballa a l'aula.

La majoria de llibres inclouen un seguit d'activitats, força repetitives, per aprofundir els diferents temes que s'han de donar a classe. Alguns amb més teoria, alguns amb menys però amb exercicis molt analítics a realitzar per part de l'alumne.

Estic d'acord que el llibre ens pot servir com una eina de treball per fer servir a classe, però també crec que no ha de ser l'única. Tant un dossier recopilatori de diferents activitats (fet pels mestres), un llistat de preguntes-conceptes que els alumnes han preguntat sobre aquell tema, diferents activitats trobades a Internet, experimentacions amb tots aquells conceptes que es puguin manipular (regles per mesurar, balances, objectes que es estudien a medi, etc.), han de ser altres eines que el professor ha de saber fer servir en el moment oportú, planificant-ho al llarg del curs. Amb això no estic dient que els llibres siguin eines inútils, tot el contrari, però penso que haurien d'estar complementades amb unes altres.

Rúbrica

Avui hem reflexionat sobre les rúbriques; el conjunt de criteris, generalment relacionats amb objectius d'aprenentatge, que s'utilitzen per avaluar un determinat procés.

El simple fet de reflexionar sobre el que volen treballar tots, quins objectius es volen assolir, pensar amb quin criteri posar la nota i que significa tenir cada puntuació és una de les maneres de posar en pràctica el treball cooperatiu. Per mi, de certa manera, és important pactar amb els nens criteris d'avaluació, ja que això pot pujar el nivell de motivació de l'alumnat i s'acaben implicant més en allò que finalment es vol avaluar ja que hi veuen una certa utilitat.

Penso doncs que l'aprenentatge és més útil així ja que hi veuen una aplicabilitat a la realitat i realment és la finalitat de tot aprenentatge, saber com utilitzar-lo en diferents contexts. No crec que sigui gaire útil recordar els continguts i després memoritzar-los, com si no hagués passat res. Crec que s'ha d'anar una mica més enllà i com a futurs mestres hem de fomentar aquest tipus de treball cooperatiu.

Cal dir que tot això sona molt bonic, però per poder ensenyar-avaluar d'aquesta manera s'ha de fer a partir d'un treball cooperatiu i si la gestió de la classe no està preparada, no es podrà dur a terme. Per tant, el primer que hauríem de fer es canviar aquesta gestió que fins ara ha estat tant generalitzada.

A continuació, us deixo amb una exenmple de rúbrica, per tal que us pugui ajudar en la creació de la vostra propia.

Avaluació

La forma com aprenem, segons el con d'Edgar Dale, ho fem dient coses i fent coses, veient i escoltant, mentre que llegir només ens aporta una ínfima part dels nostres aprenentatges.

A classe, primer hem treballat el con individualment, després per parelles, en grups de quatre i, al final, en grups de sis. És curiós, que en el moment que estàvem debatent, o sigui, dient i escoltant comentaris dels altres, ha estat el moment on m'ha estat més senzill adquirir els nous coneixement. Crec que les persones quan poden experimentar amb allò que tenen a l'abast, que poden tocar, que poden sentir, que poden manipular, és aleshores quan de veritat aprenen. De fet, si penso en la meva edat escolar, les coses que més recordes solen ser: les pràctiques al laboratori de ciències, l'elaboració conjunta del mapa de Catalunya, un joc d'educació física que havies d'interactuar amb quatre companys alhora, una obra de teatre, etc.

Per respondre a les preguntes "Què és l'avaluació?",  "Quina és la seva finalitat?", "Quins són els criteris que utilitzen els mestres?", "Serveix d'alguna cosa envers els alumnes?"... Crec que és necessari fer una sèrie de reflexions a partir d'una article de Neus Martí que ens van posar; "Avaluar per aprendre"

A partir d'aquest article cal destacar que l’avaluació, com tot el que ens envolta, ha de canviar amb el temps, avançant cap a diferents direccions, on aquestes les marca el propi alumne. Crec que l'avaluació hauria d'implicar no només a professors, sinó també a alumnes, ja que així, el procés d'aprenentatge seria més enriquidor tant pels alumnes com per nosaltres, els mestres.

Finalment, crec que a l'hora d'avaluar hem de tenir en compte que cada nen té la seva forma d'aprendre i per tant, no podem pretendre que els nens assoleixin els conceptes com nosaltres volem que els assoleixin, ja que un nen pot haver adquirit uns coneixements però expressar-los cap a nosaltres d'una manera diferent que un altre nen de la mateixa classe.

Competències bàsiques

El dia passat vam estar analitzant les competències bàsiques, un terme relativament nou, utilitzat des de fa uns 6 anys.

Cal remarcar que no tenia gaire clar que volia dir això de les competències bàsiques, però ara ho trobo força interessant. Crida l’atenció que la majoria de competències es troben endinsades en diverses matèries diferents. Com pot ser? A les mates només s’ensenyava mates, no? A naturals només s’ensenyava naturals, no? La competència de ser autònom, la d’aprendre a aprendre, etc., venen dins de totes les àrees. El fet de tenir aquesta perspectiva fa que a l’hora d’ensenyar qualsevol matèria es tinguin en compte moltes més coses. Fa que es treballi d’una forma més global, tenint en compte que el que estàs ensenyant en una matèria repercuteix de forma directa o indirecta en molts altres aspectes o matèries i, alhora, es treballa d’una forma més individualitzada de cara a les característiques de l’alumne.

Com a última reflexió; crec que per a què un aprenentatge sigui significatiu s’ha de donar un sentit a allò que volem que l’infant interioritzi, i entendre i fer que els nens adquireixin les competències bàsiques ens pot ajudar a dur a terme aquest procés.

El nostre espai WIKI

L’altre dia vam anar a l’aula d’informàtica per tal de crear un perfil a Wikispaces, un espai on podríem realitzar el nostre treball final de planificació. Penso que aquest espai podrà ser-nos de gran utilitat i molt pràctic a l’hora de fer el treball final.

Aquesta classe amb la creació d’aquest espai conjuntament amb la creació del blog, m’ha fet reflexionar sobre la importància que els mestres d’avui dia han d’estar en constant formació i, més

encara, si parlem sobre les TIC.

De tant en tant, van sortint conceptes nous per Internet, i els nens els tenen com seus des de ben petits, per aquesta raó crec necessari que el mestre s’avanci i conegui també totes les novetats, relacionades amb l’educació o no, del món digital proper als nens i nenes.

L'horari escolar

En aquesta sessió el Martí ens va proposar fer grups i ens va dir que creéssim el nostre propi horari.

El procés no va ser senzill. Vam agafar el currículum per veure les àrees que havíem de posar segons el nivell del grup-classe. A partir d’aquí, també al currículum, vam mirar el percentatge d’hores per tal de poder-les distribuir a l’horari.

En el moment de fer els desdoblaments de les assignatures ens va sorgir un dubte; no sabíem en quines assignatures fer els desdoblaments de grup. Vam pensar quines eren les assignatures que podrien necessitar una atenció més personalitzada per tal d’assolir els objectius d’una forma més eficaç.

El currículum

Avui parlaré sobre els diferents dies que hem estat reflexionant sobre el currículum LOE a les classes.

Durant tots aquests dies hem estat tractant diversos aspectes que més tard especificaré, però en general vam parlar sobre la diversitat, els objectius, les fites, etc., que es proposen dins el currículum. Aspectes intrínsecs del currículum en sí. Probablement, un dels moments on la classe va endinsar-se més profundament en un debat amb diferents perspectives, va ser quan vam parlar sobre les diferents variants de religió, i com s’hauria d’impartir aquesta assignatura i per quina raó demanen que s’imparteixi.

D’aquí poc es començarà a aplicar una altra llei d’educació (una de diferent per enèsima vegada en tants pocs anys...) i des del meu punt de vista la pitjor de totes. No només crec que perjudica directament als que vivim a Catalunya sinó que intenta inculcar la idea de Societat de Mercat dins l’educació i, quan això passa, no pot anar bé la cosa. No pot ser que es consideri a l’alumne un mere individu enfocat exclusivament a poder treure d’aquest un rendiment econòmic quan finalitzi la seva etapa educativa.

A més, tot el que sempre s’ha defensat internament des de les institucions educatives, i tot el que tants professor i professores porten defensant o han defensat sempre, es veu en greu perill de desaparició. La creativitat, la formació com a persona en valors com la cooperació, l’altruisme i un llarg ETC es veuen destinats a desaparèixer si no fem res al respecte.

Apa, fins la propera!

L'art de ser professor

Un cop vam llegir l’article de Lawrence Stenhouse “La investigación del currículum y el arte del profesor” vam estar debatent sobre allò que ens va agradar i sobre el que no acabàvem d’entendre. Molts de nosaltres dèiem que la comparació que fa l’article sobre el teatre i l’art amb l’educació, ens semblava molt apropiada. De totes maneres, la meva opinió és que es pot comparar fins un punt. La importància que té un mestre que passa tantes hores amb els infants és molt més transcendent que la pròpia figura d’un actor o un pintor, sense treure cap mèrit envers aquestes professions tant dignes com la nostra.

Una de les reflexions que he fet degut a la lectura d’aquest article és que l’educació està menyspreada per gran part de la societat. No pot ser possible que gent amb una certa edat i, per tant, amb una certa adquisició de cultura i coneixements en els seus anys de vida, pugui treure importància a la figura del mestre. Titllant per exemple la titulació de mestre com una de les “xorrades” més grans. Aquesta gent, des del meu parer, no saben que els seus futurs fills estan en mans d’aquests “mestres ineptes que no han hagut d’estudiar per treballar”. Crec que mai han reflexionat en la dedicació, atenció, creativitat, preparació i un llarg ETC que han de tenir els mestres per exercir com cal.

Dit això crec que seria una bona feina per part de tots, informar a la societat, d’una manera o una altra, que ser mestre no implica només fer la carrera universitària. Potser, és el més irrellevant. L’amor, la constant dedicació, la planificació de continguts, la interacció entre alumne-professor, l’actualització constant,...que has de tenir envers als alumnes per què en un futur puguin ser persones competents dins d’una societat, a vegades força immadura, són coses molt més importants.

La meva aula ideal

Avui el nostre mestre ens ha proposat que reflexionéssim sobre com podria ser, per a nosaltres mateixos, la nostra classe ideal.

Em aquell moment, dins el meu cap, van passar diferents pensaments. Primer de tot, just després d’escoltar aquelles paraules em vaig imaginar les diferents classes on vaig estar en l’educació primària. Vaig anar recordant, poc a poc, la disposició de les taules, què teníem penjat a les parets, com eren les cadires, quin material venia inclòs dins de l’aula, etc. Tot va passar ràpidament pel meu cap. Un munt d’imatges que es barrejaven en diferents situacions d’aquella època en la que jo era l’infant i ho observava tot el que passava dins l’aula des de la meva perspectiva.

Després hem fet un dibuix de com seria aquesta aula ideal i quins elements volíem que hi fossin. Quan el tenia acabat, he donat el dibuix al mestre.

Després, al sortir de la classe, he pensat que el dibuix que he fet era molt semblant a les classes que en aquell moment m’havien passat pel cap. M’he preguntat a mi mateixa per quina raó ho he fet així i no d’una altra manera. Per què enlloc de posar les taules en grups de 4 no he canviat la disposició i les he posat formant un cercle gran com mai havia estat? Per què el professor està separat i se’l veu com el centre del procés i no està integrat dins del grup de nens? Per què la pissarra ha d’estar si o si dins d’un aula i els nens han d’estar mirant cap allà el 90% de l’estona i no està al centre del cercle on tots puguin interactuar amb ella d’una forma més participativa?

Bé, m’he fet diferents preguntes sobre aquest tema. He reflexionat i penso que això és el més important.

Per acabar m'agradaria deixar-vos aquí aquest enllaç perqué reflexioneu vosaltres.

http://www.youtube.com/watch?v=Gk35mLDSjWA&feature=related

Fins un altre

Els lligams afectius + la figura del professor

Els lligams o els vincles són un conjunt de sentiments que tenim cap a una altre persona. Els lligams són factors molt importants dins el món dels infants,  ja desde ven petits ens afarrem i creem lligams amb la mare i el pare, a mesura que anem creixent aquest vincle va disminuint.

En el món de l'educació, el mestre ha de ser capaç, o bé fomentar al màxim la creació de diversos lligams entre els companys i companyes dins de l'aula, aixó l'ajudarà a tenir un grup més unit, fomentar la cohesió de grup, respecte entre iguals, la cooperació, empatitzar uns amb els altres, etc.

"Pensant en els altres" és un  documental molt interessant que recull les històries i la convivència entre un mestre i els seus alumnes al llarg d'un any en una escola de Jap, on hi transcorren les hitóries dels nens i nenes de la classe de quart, en el reportatge podem trobar diverses escenes on es posa de manifest l'amor, el vincle o lligams, l'escolta activa, la cooperacició o l'aprenentatge alternatiu; aixícom l'observació dels conflictes i la seva gestió; i l'eficàcia verbal i corporal del mestre per fer front als diversos episodis transcorreguts durant el curs escolar.

https://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60

Presentació + blog + role playing

La dinàmica de seure'ns en rotllana a l'aula em sembla una de les maneres més eficaces i positives per treballar en el grup classe, ja que la informació arriba millor a tots els membres del grup, creant així una major escolta activa. Les dinàmiques de presentació em semblen una de les millors maneres per començar una assignatura ja que ens ajuden a perdre la vergonya davant dels nostres companys, parlar en públic i establir un contacte més proper.

L'explicació de contes em sembla una eina molt útil i interessant per treballar amb els infants o amb els adults alguns aspectes de la vida quotidiana: malalties o trastorns, discriminacions, etc. D'altra banda, podem trobar els blogs, aquets en canvi són una eina més encarada cap als infants, ja que són ells els qui escriuen i expressen les seves opinions.

En últim lloc, m'agradaria esmentar la importància de realitzar rolls playing en el món de l'educació, ja que ens ajuda a veure amb més claredat els conflictes, repercussions, ac

tuacions, etc., que ens podem trobar dins d'una escola o bé dins d'un aula. Poder veure en "primera persona" el conflicte des de fora, ens facilita com a futurs mestres observar com no hem d'actuar, que podríem canviar, què hauríem de millorar, quines actuacions són millors que altres, etc.