dilluns, 21 d’abril del 2014

El currículum

Avui parlaré sobre els diferents dies que hem estat reflexionant sobre el currículum LOE a les classes.

Durant tots aquests dies hem estat tractant diversos aspectes que més tard especificaré, però en general vam parlar sobre la diversitat, els objectius, les fites, etc., que es proposen dins el currículum. Aspectes intrínsecs del currículum en sí. Probablement, un dels moments on la classe va endinsar-se més profundament en un debat amb diferents perspectives, va ser quan vam parlar sobre les diferents variants de religió, i com s’hauria d’impartir aquesta assignatura i per quina raó demanen que s’imparteixi.

D’aquí poc es començarà a aplicar una altra llei d’educació (una de diferent per enèsima vegada en tants pocs anys...) i des del meu punt de vista la pitjor de totes. No només crec que perjudica directament als que vivim a Catalunya sinó que intenta inculcar la idea de Societat de Mercat dins l’educació i, quan això passa, no pot anar bé la cosa. No pot ser que es consideri a l’alumne un mere individu enfocat exclusivament a poder treure d’aquest un rendiment econòmic quan finalitzi la seva etapa educativa.

A més, tot el que sempre s’ha defensat internament des de les institucions educatives, i tot el que tants professor i professores porten defensant o han defensat sempre, es veu en greu perill de desaparició. La creativitat, la formació com a persona en valors com la cooperació, l’altruisme i un llarg ETC es veuen destinats a desaparèixer si no fem res al respecte.


Apa, fins la propera!

L'art de ser professor

Un cop vam llegir l’article de Lawrence Stenhouse “La investigación del currículum y el arte del profesor” vam estar debatent sobre allò que ens va agradar i sobre el que no acabàvem d’entendre. Molts de nosaltres dèiem que la comparació que fa l’article sobre el teatre i l’art amb l’educació, ens semblava molt apropiada. De totes maneres, la meva opinió és que es pot comparar fins un punt. La importància que té un mestre que passa tantes hores amb els infants és molt més transcendent que la pròpia figura d’un actor o un pintor, sense treure cap mèrit envers aquestes professions tant dignes com la nostra.

Una de les reflexions que he fet degut a la lectura d’aquest article és que l’educació està menyspreada per gran part de la societat. No pot ser possible que gent amb una certa edat i, per tant, amb una certa adquisició de cultura i coneixements en els seus anys de vida, pugui treure importància a la figura del mestre. Titllant per exemple la titulació de mestre com una de les “xorrades” més grans. Aquesta gent, des del meu parer, no saben que els seus futurs fills estan en mans d’aquests “mestres ineptes que no han hagut d’estudiar per treballar”. Crec que mai han reflexionat en la dedicació, atenció, creativitat, preparació i un llarg ETC que han de tenir els mestres per exercir com cal.

Dit això crec que seria una bona feina per part de tots, informar a la societat, d’una manera o una altra, que ser mestre no implica només fer la carrera universitària. Potser, és el més irrellevant. L’amor, la constant dedicació, la planificació de continguts, la interacció entre alumne-professor, l’actualització constant,...que has de tenir envers als alumnes per què en un futur puguin ser persones competents dins d’una societat, a vegades força immadura, són coses molt més importants.


La meva aula ideal

Avui el nostre mestre ens ha proposat que reflexionéssim sobre com podria ser, per a nosaltres mateixos, la nostra classe ideal.

Em aquell moment, dins el meu cap, van passar diferents pensaments. Primer de tot, just després d’escoltar aquelles paraules em vaig imaginar les diferents classes on vaig estar en l’educació primària. Vaig anar recordant, poc a poc, la disposició de les taules, què teníem penjat a les parets, com eren les cadires, quin material venia inclòs dins de l’aula, etc. Tot va passar ràpidament pel meu cap. Un munt d’imatges que es barrejaven en diferents situacions d’aquella època en la que jo era l’infant i ho observava tot el que passava dins l’aula des de la meva perspectiva.

Després hem fet un dibuix de com seria aquesta aula ideal i quins elements volíem que hi fossin. Quan el tenia acabat, he donat el dibuix al mestre.

Després, al sortir de la classe, he pensat que el dibuix que he fet era molt semblant a les classes que en aquell moment m’havien passat pel cap. M’he preguntat a mi mateixa per quina raó ho he fet així i no d’una altra manera. Per què enlloc de posar les taules en grups de 4 no he canviat la disposició i les he posat formant un cercle gran com mai havia estat? Per què el professor està separat i se’l veu com el centre del procés i no està integrat dins del grup de nens? Per què la pissarra ha d’estar si o si dins d’un aula i els nens han d’estar mirant cap allà el 90% de l’estona i no està al centre del cercle on tots puguin interactuar amb ella d’una forma més participativa?


Bé, m’he fet diferents preguntes sobre aquest tema. He reflexionat i penso que això és el més important.

Per acabar m'agradaria deixar-vos aquí aquest enllaç perqué reflexioneu vosaltres.


Fins un altre