Un cop vam llegir l’article de Lawrence Stenhouse “La
investigación del currículum y el arte del profesor” vam estar debatent sobre
allò que ens va agradar i sobre el que no acabàvem d’entendre. Molts de
nosaltres dèiem que la comparació que fa l’article sobre el teatre i l’art amb
l’educació, ens semblava molt apropiada. De totes maneres, la meva opinió és
que es pot comparar fins un punt. La importància que té un mestre que passa
tantes hores amb els infants és molt més transcendent que la pròpia figura d’un
actor o un pintor, sense treure cap mèrit envers aquestes professions tant
dignes com la nostra.
Una de les reflexions que he fet degut a la lectura d’aquest
article és que l’educació està menyspreada per gran part de la societat. No pot
ser possible que gent amb una certa edat i, per tant, amb una certa adquisició
de cultura i coneixements en els seus anys de vida, pugui treure importància a
la figura del mestre. Titllant per exemple la titulació de mestre com una de
les “xorrades” més grans. Aquesta gent, des del meu parer, no saben que els
seus futurs fills estan en mans d’aquests “mestres ineptes que no han hagut
d’estudiar per treballar”. Crec que mai han reflexionat en la dedicació,
atenció, creativitat, preparació i un llarg ETC que han de tenir els mestres
per exercir com cal.
Dit això crec que seria una bona feina per part de tots,
informar a la societat, d’una manera o una altra, que ser mestre no implica
només fer la carrera universitària. Potser, és el més irrellevant. L’amor, la
constant dedicació, la planificació de continguts, la interacció entre
alumne-professor, l’actualització constant,...que has de tenir envers als
alumnes per què en un futur puguin ser persones competents dins d’una societat,
a vegades força immadura, són coses molt més importants.
